Conciliar la vida familiar con la profesional, no es fácil. Y cada día nos damos cuenta que el ritmo y el tipo de vida que llevamos, más difícil nos lo pone. Al mismo tiempo, las administraciones, el Estado mismo, se conciencia de la necesidad, de esta imperiosa necesidad que todos tenemos, y adecua sus normas a solventar, o al menos, mitigar sus consecuencias.
Quien más quien menos planifica su vida según sus necesidades, organiza sus horarios y con ayuda externa y/o interna, solventa algunos vacíos horarios. El verano, es para muchos un relax, mientras que para otros, esta imperiosa necesidad que nombraba en el primer párrafo, se multiplicaba por diez.
Ya no es el ¿qué hacer con los niños?, sino ¿quién cuidará de los niños?. Serán varios los meses que quedará en descubierto aquella planificación horaria. Hay que buscar otras salidas para otras, las mismas, necesidades. Y aquí es cuando aparecen las Escoles d’Estiu. Unas, de caracter privado, otras públicas. Ambas, necesarias. Ambas elogiables, y esta vez, por qué no, algo incluso criticable.
Y esta vez haré una excepción. Federico me ha pedido que esta parte del escrito la haga en catalán, aunque eso sí, le impuse tres condiciones que aceptó en seguida, menos en una: lo llamaríamos menorquín, se haría con la ayuda de un traductor, aunque esperemos que no sea el mismo que tradujo Maó por ladrillo –o al menos eso quieren hacernos creer- , y en el blog, saldrían las dos versiones. En el último punto, la negociación no llegó a buen término. Su menorquinismo era férreo. Se le notaba agraviado y no quería dar el brazo a torcer. Pero las negociaciones son eso mismo, un tira y afloja, un perder parte sin perder terreno. Y así pues, seguimos el escrito:
.-I per què en menorquí?
.-Doncs per un motiu d'honor.
.-Honor?
.-Si. A principis de juliol, quan van començar ses Escoles d’Estiu, vaig comprendre el que hagueren de sentir alguns a l'exigir-los que parlessin en castellà. I vaig entendre perfectament l'odi que van poder arribar a tenir alguns contra tot el que representa aquesta imposició.
.-Serà al revés, no?.
.-No. I ho pots repetir en veu alta. En ple estiu de 2008, gent contractada per l'administració , em van ignorar per parlar en menorquí. I és més, m'exigien que parlés en castellà.
.-No m'ho crec!. I més venint de gent contractada per l'administració….
.-Doncs ja t'ho pots creure. Havia suficient testimonis davant….
.-Què va ocórrer?.
.-Doncs que una mala organització en la Escola d’Estiu va fer que un dia un grup de criatures es quedessin sense monitor que es fes càrrec d'ells a l'hora de l'inici de les activitats. Intentem recórrer a la responsable d'aquell col·legi, perquè solucionés el problema i aquesta no havia arribat encara .
Imagina't, i quan arribà i vas i li parles del tema, et diu que li parlis en castellà. Que si li parles en català no et contestarà.
.-I vostè que va fer?
.-Doncs vaig seguir parlant-li en menorquí…
.-Ben fet. Suposo que els caps d'aquesta responsable, ho sabran no?
.-El que se suposa és que no haurien d'haver-la contractat si no té uns coneixements mínims de català….. Però aquí no acaba tot, no.
.-Va haver-ne més?
.-Si cada dia teníem una nova aventura.
El primer dia, em van venir records de la mili…..
.-De la mili?.
.-Si… I si no t'ho creus, pregunta-l'hi als pares i mares que van estar més d'una hora negant-se a abandonar el col·legi fins que van veure que els seus fills eren col·locats en els seus grups….
.-Havia problemes quant a la seva distribució?
.-Imagina't totes les criatures des dels tres anys fins als vuit o nou anys, tots junts en un gimnàs.
Imagina't a l'encarregada exigint silenci i intentant explicar el que havien de fer a les criatures, i en castellà!.
I és més, imagina't passar llista, cridant a les criatures de tres anys amb nom i cognoms…..
Van haver-ne fins i tot que van vomitar….
.-Però què diu? Si el més lògic era que els pares els lliuressin als seus monitors i que s'anessin presentant, situant un lloc per a cada edat, i a més poguessin notificar a els monitors si havia alguna cosa a tenir en compte respecte a les criatures.
.-Això era el lògic. I això van fer la resta de dies, però el primer, el més important, no. Això era el que es feia cada any quan aquestes Escoles d’Estiu les organitzaven les Apimas. Però aquest any, es veu que el responsable va canviar… i el resultat també.
Després la resta de dies, ja ho van fer així, encara que van agafar les criatures per edats i no per cursos…., però el primer, el més important, no.
.-Ah, sí, clar. Em van dir que aquest any ho van organitzar contractant gent de l'atur i titulats.
.-I molts eren de la península……
.-Abans, fins i tot havia estudiantes de magisteri, monitors ....
.-Sí, i cap problema. Aquest any fins i tot des del carrer, s'han arribat a escoltar crits mentre alguna monitora renyia a alguna criatura.
.-Però, això ha ocorregut en les Escoles d’Estiu?.
.-En la que conec, sí..
.-Doncs ha anat “lluent”.
.-Per a dir-te que hi hagut criatures, al contrari que l'any passat, que preguntaven quan s'acabava el col·legi…
Mira com estava l'organització, que l'últim dia de juliol sol·licitaven als pares si a l'agost hi anaven o no, perquè deien que no tenien encara les llistes…. quan aquestes penjaven de la porta principal del col·legi!.
I per cert, ni samarretes estampades de record, ni fotografies. Res de res…. Encara que això sí, faltes d'ortografia en castellà!, moltes. I puntualitat no diguem...
I no parlem de la seguretat…. O bé, la porta de l'escola oberta tota el matí amb accés al pati. Segons quan, alguns monitors en un cantó del pati, a l'ombra, uns altres fora de l'escola, i les criatures a pler; o bé estava tancada i ningú contestava a les cridades.
.-Però, eren tots els monitors iguals?.
.-No. Es notava que havia dos bàndols. Es notava que havia un grup, per cert menorquins, i submissos als altres.
.-Dos bàndols?
.- Dos bàndols, dues actituds, dues maneres d'entendre la responsabilitat.
.-I?
.-Doncs res. Que el pròxim any , si segueix així, esteim convidats a cercar altra sortida per a això de conjugar vida familiar amb el treball.
.-Diuen que hi ha altres llocs, privats per cert, que ho fan molt bé.
.-És veritat, ens han donat molt bones referències d'ells.
Caldrà estar al cas, i canviar d'adreça… I això que els anys anteriors va anar molt bé.
.-És que les persones fan molt. No és l'ensenyament no, és el professor....
.-I això que deien que aquest any havia sortit més barat..
.-Sí, de sortir, sí que ha sortit més barat i ens van dir que el Govern havia invertit diversos milions de pessetes en això… però un es pregunta si el Govern paga als monitors, perquè pagar cent euros per al·lot / mes?. Els comptes no em surten.
.-A vostè, tal vegada no. A altres segur que si.
Quien más quien menos planifica su vida según sus necesidades, organiza sus horarios y con ayuda externa y/o interna, solventa algunos vacíos horarios. El verano, es para muchos un relax, mientras que para otros, esta imperiosa necesidad que nombraba en el primer párrafo, se multiplicaba por diez.
Ya no es el ¿qué hacer con los niños?, sino ¿quién cuidará de los niños?. Serán varios los meses que quedará en descubierto aquella planificación horaria. Hay que buscar otras salidas para otras, las mismas, necesidades. Y aquí es cuando aparecen las Escoles d’Estiu. Unas, de caracter privado, otras públicas. Ambas, necesarias. Ambas elogiables, y esta vez, por qué no, algo incluso criticable.
Y esta vez haré una excepción. Federico me ha pedido que esta parte del escrito la haga en catalán, aunque eso sí, le impuse tres condiciones que aceptó en seguida, menos en una: lo llamaríamos menorquín, se haría con la ayuda de un traductor, aunque esperemos que no sea el mismo que tradujo Maó por ladrillo –o al menos eso quieren hacernos creer- , y en el blog, saldrían las dos versiones. En el último punto, la negociación no llegó a buen término. Su menorquinismo era férreo. Se le notaba agraviado y no quería dar el brazo a torcer. Pero las negociaciones son eso mismo, un tira y afloja, un perder parte sin perder terreno. Y así pues, seguimos el escrito:
.-I per què en menorquí?
.-Doncs per un motiu d'honor.
.-Honor?
.-Si. A principis de juliol, quan van començar ses Escoles d’Estiu, vaig comprendre el que hagueren de sentir alguns a l'exigir-los que parlessin en castellà. I vaig entendre perfectament l'odi que van poder arribar a tenir alguns contra tot el que representa aquesta imposició.
.-Serà al revés, no?.
.-No. I ho pots repetir en veu alta. En ple estiu de 2008, gent contractada per l'administració , em van ignorar per parlar en menorquí. I és més, m'exigien que parlés en castellà.
.-No m'ho crec!. I més venint de gent contractada per l'administració….
.-Doncs ja t'ho pots creure. Havia suficient testimonis davant….
.-Què va ocórrer?.
.-Doncs que una mala organització en la Escola d’Estiu va fer que un dia un grup de criatures es quedessin sense monitor que es fes càrrec d'ells a l'hora de l'inici de les activitats. Intentem recórrer a la responsable d'aquell col·legi, perquè solucionés el problema i aquesta no havia arribat encara .
Imagina't, i quan arribà i vas i li parles del tema, et diu que li parlis en castellà. Que si li parles en català no et contestarà.
.-I vostè que va fer?
.-Doncs vaig seguir parlant-li en menorquí…
.-Ben fet. Suposo que els caps d'aquesta responsable, ho sabran no?
.-El que se suposa és que no haurien d'haver-la contractat si no té uns coneixements mínims de català….. Però aquí no acaba tot, no.
.-Va haver-ne més?
.-Si cada dia teníem una nova aventura.
El primer dia, em van venir records de la mili…..
.-De la mili?.
.-Si… I si no t'ho creus, pregunta-l'hi als pares i mares que van estar més d'una hora negant-se a abandonar el col·legi fins que van veure que els seus fills eren col·locats en els seus grups….
.-Havia problemes quant a la seva distribució?
.-Imagina't totes les criatures des dels tres anys fins als vuit o nou anys, tots junts en un gimnàs.
Imagina't a l'encarregada exigint silenci i intentant explicar el que havien de fer a les criatures, i en castellà!.
I és més, imagina't passar llista, cridant a les criatures de tres anys amb nom i cognoms…..
Van haver-ne fins i tot que van vomitar….
.-Però què diu? Si el més lògic era que els pares els lliuressin als seus monitors i que s'anessin presentant, situant un lloc per a cada edat, i a més poguessin notificar a els monitors si havia alguna cosa a tenir en compte respecte a les criatures.
.-Això era el lògic. I això van fer la resta de dies, però el primer, el més important, no. Això era el que es feia cada any quan aquestes Escoles d’Estiu les organitzaven les Apimas. Però aquest any, es veu que el responsable va canviar… i el resultat també.
Després la resta de dies, ja ho van fer així, encara que van agafar les criatures per edats i no per cursos…., però el primer, el més important, no.
.-Ah, sí, clar. Em van dir que aquest any ho van organitzar contractant gent de l'atur i titulats.
.-I molts eren de la península……
.-Abans, fins i tot havia estudiantes de magisteri, monitors ....
.-Sí, i cap problema. Aquest any fins i tot des del carrer, s'han arribat a escoltar crits mentre alguna monitora renyia a alguna criatura.
.-Però, això ha ocorregut en les Escoles d’Estiu?.
.-En la que conec, sí..
.-Doncs ha anat “lluent”.
.-Per a dir-te que hi hagut criatures, al contrari que l'any passat, que preguntaven quan s'acabava el col·legi…
Mira com estava l'organització, que l'últim dia de juliol sol·licitaven als pares si a l'agost hi anaven o no, perquè deien que no tenien encara les llistes…. quan aquestes penjaven de la porta principal del col·legi!.
I per cert, ni samarretes estampades de record, ni fotografies. Res de res…. Encara que això sí, faltes d'ortografia en castellà!, moltes. I puntualitat no diguem...
I no parlem de la seguretat…. O bé, la porta de l'escola oberta tota el matí amb accés al pati. Segons quan, alguns monitors en un cantó del pati, a l'ombra, uns altres fora de l'escola, i les criatures a pler; o bé estava tancada i ningú contestava a les cridades.
.-Però, eren tots els monitors iguals?.
.-No. Es notava que havia dos bàndols. Es notava que havia un grup, per cert menorquins, i submissos als altres.
.-Dos bàndols?
.- Dos bàndols, dues actituds, dues maneres d'entendre la responsabilitat.
.-I?
.-Doncs res. Que el pròxim any , si segueix així, esteim convidats a cercar altra sortida per a això de conjugar vida familiar amb el treball.
.-Diuen que hi ha altres llocs, privats per cert, que ho fan molt bé.
.-És veritat, ens han donat molt bones referències d'ells.
Caldrà estar al cas, i canviar d'adreça… I això que els anys anteriors va anar molt bé.
.-És que les persones fan molt. No és l'ensenyament no, és el professor....
.-I això que deien que aquest any havia sortit més barat..
.-Sí, de sortir, sí que ha sortit més barat i ens van dir que el Govern havia invertit diversos milions de pessetes en això… però un es pregunta si el Govern paga als monitors, perquè pagar cent euros per al·lot / mes?. Els comptes no em surten.
.-A vostè, tal vegada no. A altres segur que si.
PUBLICADO EL 1 SETIEMBRE 2008, EN EL DIARIO MENORCA.
